L´alquimista. Fragment del llibre.

Van caminar en silenci dos dies més. L´alquimista era molt més cautelós perqué s´acostaven a la zona dels combats més violents. I el noi provava d´escoltar el seu cor.

Era un cor difícil; abans, estava avesat a partir sempre, i ara volia arribar com fos. De vegades, el seu cor s´estava moltes hores explicant historiés d´enyorances; d´altres vegades, s´emocionava amb la sortida del sol al desert i obligava el noi a plorar d´amagat. El cor bategava més depressa quan li parlava del tresor i anava més a poc a poc quan els ulls del noi es perdien en l´horitzó sense fi del desert. Peró no estava mai en silenci, encara que el noi no intercanviés ni una paraula amb l´Alquimista.

-Per qué hem d´escoltar el cor?-va preguntar el noi quan va acampar aquell dia.

-Perqué, on sigui el teu cor, és on será el teu tresor.

El meu cor está trasbalsat-va dir el noi-. Somia, s´emociona i está enamorat d´una dona del desert. Em demana coses i, moltes nits, quan penso en ella, no em deixa dormir.

-Aixó és bo. El teu cor és viu. No deixis d´escoltar el que t´hagi de dir.

Durant els tres dies següents, tots dos van passar pel costat d´alguns guerrers, i en van veure d´altres a l´horitzó. El cor del noi li va començar a parlar de la por. Li contava históries que havia sentit explicar a l´Ánima del Món, históries d´homes que havien anat a la recerca dels seus tresors i que no els havien trobat mai. De vegades, l´espantava amb el pensament que potser no s´ensortiria, de trobar el tresor, o que es moriria al desert. D´altres vegades, li deia que ja estava satisfet, perqué havia trobat un amor i moltes monedes d´or.

-El meu cor es molt traïdor-va dir el noi a l´Alquimista, quan es va aturar perqué els cavalls descansessin una estona.-No vol que continuï endavant.

-Aixó es bo-va respondre l´Alquimista-. Perqué demostra que el teu cor és viu. És natural tenir por de canviar per un somni tot alló que ja has aconseguit.

-Aleshores, per qué haig de escoltar el cor?

-Perqué no el podrás fer callar mai. Encara que facis veure que no escoltes alló que et diu, el tindrás dins del pit, i no parará de repetir el que pensa sobre la vida i el món.

-Malgrat que sigui traïdor?

-La traïció és el cop que no t´esperes. Si coneixes bé el teu cor, no se´n sortirá mai. Perqué coneixerás els teus somnis i els teus desitjos i sabrás com tractar-los. Ningú no pot fugir del seu cor. Per aixó val més que escoltis el que et digui. Per no rebre mai un cop que no t´esperes.

El noi va continuar escoltant el seu cor, mentre caminaven pel desert. En va arribar a conéixer totes les trampes i trucs i el va arribar a acceptar tal com era. Aleshores, el noi ja no va tenir més por, ni va tenir més ganes de tornar, perqué una tarda el seu cor li va dir que estava content. "Si rondino una mica", li deia el cor, "es perqué sóc un cor d´home, i els cors dels homes són així. Els fa por realitzar els seus somnis més grans, perqué es pensen que no s´ho mereixen o que no se´n sortiran. Nosaltres, els cors, ens morim de por només de pensar en amors que han partit per sempre, en moments que podien haver estat bons i no ho van ser, en tresors que podien haver estat descoberts i s´han quedat amagats per sempre en la sorra. Perqué sofrim molt, quan ens passa aixó."

-Al meu cor li fa por haver de sofrir-va dir el noi a l´Alquimista, una nit que contemplaven el cel sense lluna.

-Digues-li que la por de sofrir és pitjor que el mateix sofriment. I que no hi ha cap cor que hagi sofert cada moment de recerca és un moment d´encontre amb l´Eternitat.

"Cada moment de recerca és un moment d´encontre", va dir el noi al seu cor. "Mentre buscaba el tresor, tots els dies van ser lluminosos, perqué sabia que cada hora formava part del somni de trobar. Pel camí, mentre buscaba el tresor, vaig descobrir coses que mai no m´hauria imaginat que arribaria a saber, si no hagués tingut el valor d´empendre coses imposssibles per als pastors."

Aleshores, el seu cor va romandre en silenci durant tota una tarda. A la nit, el noi va dormir tranquil, i quan es va despertar el cor li va explicar coses de l´Ánima del Món. Va dir que la felicitat la podria trobar en un simple gra de sorra del desert, tal com li havia dit l´Alquimista. Perqué un gra de sorra és un moment de la Creació, i l´Univers va trigar milers de milions d´anys per crear-lo. "En la faç de la terra, a cadascú, li espera un tresor", va dir el cor. "Nosaltres, els cors, no acostumem a parlar-ne gaire, d´aquest tresors, perqué els homes ja no els volen trobar. Només en parlarem a les criatures. Després, deixem que la vida els encamini en direcció al seu destí. Peró, desgraciadament. molt pocs segueixen el camí que els ha estat traçat, que és el camí de la Llegenda Personal i de la felicitat. Es pensen que el món és amenaçador, i és per aixó que el món es torna amenaçador."

"Aleshores, nosaltres, els cors, parlem cada vegada més fluixet, peró mai no callem. I procurem que no sentin les nostres paraules: no volem que els homes pateixin perqué no han seguit els seus cors.

-¿I com és que els cors no diuen als homes que han de seguir els seus somnis?-va preguntar el noi a l´Alquimista.

-Perqué, en aquest cas, el cor és qui pateix més. I als cors no els agrada gens patir.

A partir d´aquell dia, el noi va comprendre el cor. Li va demanar que no el deixés mai més. Li va demanar que, quan fos lluny dels seus somnis, li oprimís el pit amb força, com a senyal d´alarma. El noi li va jurar que l´escoltaria sempre, aquest senyal, i també que el seguiria.

Aquella nit, va parlar de tot plegat amb l´Alquimista. I l´Alquimista va comprendre que el cor del noi havia tornat a l´Ánima del Món.

-I ara que faig?-va preguntar el noi.

-Continua en direcció a les Pirámides-va respondre l´Alquimista-.I estigues atent als senyals. El teu cor ja és capaç de mostrar-te el tresor.

-Que era aixó, el que em faltava saber?

-No-va respondre l´Alquimista-.El que et faltava saber és el següent: abans de realitzar un somni, l´Ánima del Món sempre posa a prova tot alló que hem aprés durant el camí. No ho fa pas perqué sigui dolenta, sinó perqué, just amb el nostre somni, també puguem conquerir les lliçons que hem aprés mentre hi féiem cap. És en aquest moment en qué la majoria en desisteix. És alló que, en el llenguatge del desert, en diem "morir de set quan ja tens les palmeres a l´horitzó".

-Una recerca comença amb la "sort del principiant"-va afegir-. I acaba amb la "prova del conqueridor".

El noi es va recordar  d´un antic proverbi de la seva terra que diu que l´hora més fosca és abans de l´alba.

Paulo Coelho.

                                     

Dedicat a Irene, Padma Radha i a tot el grup Hara, Namasté.